L’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra depèn del Govern d’Andorra i rep el suport de la Fundació Crèdit Andorrà com a entitat patrocinadora.

L’ONCA es va presentar oficialment el març de 1993. Ha fet concerts a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia i ha assolit un lloc de prestigi dins del panorama musical.

Ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada i del  Vendrell, Schubertiada de Vilabertran, Otoño Musical de Soria, Serenates de València, Mercat de Música Viva i en cicles de concerts del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de l’Auditori de Galícia, de l’Auditori Nacional de Madrid, de l'Auditori del Palau de Congressos de Saragossa i de l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

Ha actuat amb solistes de prestigi internacional com Narciso Yepes, Victòria dels Àngels, Lluís Claret, Marçal Cervera, Carlos Prieto, Joan E. Lluna, Jean P. Rampal, Patrick Gallois i Joaquín Achúcarro.
Col·labora regularment amb el Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra.
Ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin l’any del seu 80è aniversari.

Actualment manté una estreta col·laboració amb la prestigiosa discogràfica Nimbus Records, amb qui ha presentat una producció amb obres dels compositors catalans Toldrà, Montsalvatge i Casals. Aquest enregistrament ha estat guardonat amb el Premi del Jurat de la revista CD Compact, edició 1997, i ha recollit crítiques excel·lents de revistes internacionals especialitzades. Recentment ha enregistrat un altre CD amb obres de Turina, Rodrigo, Manén i Lamote de Grignon.

Ha enregistrat per a Televisió Espanyola (TVE) i  per a Televisió de Catalunya (TV3).

L’ONCA té la seu a l'Auditori Nacional d'Andorra.
L'Auditori Nacional d'Andorra va ser inaugurat al setembre de 1991 amb motiu del IX Festival internacional de música d'Ordino i té una capacitat de 514 places.

L'edifici de l'Auditori aprofita una construcció anterior que data dels anys 30. En un primer moment, va ser un museu de ciències naturals,  l'impulsor del qual va ser el doctor Pau Xavier d'Areny-Plandolit, fill del baró de Senaller. El museu va tenir un funcionament continuat fins a l'any 1948.
Al final dels anys 80 es va plantejar la possibilitat de donar una utilitat a l'edifici i finalment es va optar per construir-hi un auditori, aprofitant la tradició que existia a la parròquia amb els festivals de música clàssica.

Les obres es van encarregar al prestigiós arquitecte espanyol Juan García de Paredes, que ja havia construït l'Auditori Nacional de Madrid, el de València i el de Granada. Malauradament  no va poder acabar l'obra, ja que en el seu decurs li va arribar la mort; no obstant això, el seu despatx d'arquitectura va assumir la continuació dels treballs.

D'ençà de la seva inauguració, l'Auditori pot presumir d'un currículum força extens i variat, amb artistes tan importants com Josep Carreras, Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Alicia de Larrocha, el Ballet Nacional de Cuba, Cristina Hoyos, Lluís Llach, Cesaria Evora, Zap Mama, Soeur Marie Keyrouz, El Misteri de les Veus Búlgares, Jean Pierre Rampal...