Missa Cantilena

Paròdies litúrgiques a Itàlia / 1380-1415

Es tracta d´'una antologia de missa-paròdia de Matteo da Perugia i Antonio Zacara da Teramo, dos dels més prestigiosos i prolífics compositors de finals del s. XIV italià.

La música: gran vocalitat solística, riquíssima polifonia i instrumentacions importants: (orgues, carilló gòtic, vihueles, arpa, flauta... molt més del que acostuma a esperar el públic i la crítica "medieval"). El programa presenta de manera exemplar l’esplendor de la missa gòtica italiana: teatral, suntuosa.

"Missa" ha estat escoltada en un munt de països (USA, Alemanya, Escandinàvia, Àustria, Espanya i Portugal, Suïssa, naturalment Itàlia i França, Dinamarca, Bèlgica). I la crítica ha estat la més generosa: Diapason anual, Cini-Venezia, Studio anual, ffff Télérama, Choc MdlM, 10 Répertoire, Amadeus...

"Missa Cantilena nous donne une image fiévreuse et légère, dense et insouciante, grave et ludique..." (Télérama).

 inici

Faventina

Disminució alternatim a Itàlia / 1380-1420

 Com a resultat d'un projecte de reconstrucció codicològica, Mala Punica ha descobert i donat a conèixer el més antic Vespro della Beata Vergine - ara conservat a la Biblioteca Comunale de Faenza. En ell, un grup de cantants realitza el cèlebre "cantus binatim" sobre monodies gregorianes, mentre diversos instruments reprodueixen les disminucions originals del manuscrit Faenza117. Entre els instruments: un orgue gòtic, un "echequier" (clavecí medieval reconstruït per a l'ocasió), vihueles, flauta, arpa i tromba da tirarsi - avantpassat del trombó.

"Faventina" ha circulat en diversos festivals enyte 2003-6 (Modena, Toulouse, Lisboa, Viena, Leuven, Milan, Herne, Barcelona). "En grande formation vocale et instrumentale, l'ensemble Mala Punica, parfaitement préparé et dirigé par Pedro Memelsdorff, la tête dans les astes, aura bouleversé le public par cette liturgie de messe faite de musiques fascinants qui étaient l'avat- garde de leur épo que..." (Renaud Machart, Le Monde)

  inici

Sidus preclarum

Els motetes de Johannes Ciconia

Principal compositor de la seva generació, Johannes Ciconia és l'eix paradigmàtic entre el Trecento italià i els polifonistes flamencs. "Sidus preclarum", el programa monogràfic de Mala Punica que recopila la integritat dels seus motets, ha estat concert inaugural de nombrosos festivals medievals i renaixentistes, de congressos acadèmics, simposis, etc.

En "Sidus" dos grups vocals independents s' alternen entre sí - un masculí i un femení - acompanyats per una xarxa instrumental mixta, que inclou el carilló gòtic.

El CD "Sidus preclarum" ha rebut mil premis (Diapason d'Or, Studio, Choc MdlM, 10 Répertoire, Amadeus, Caecilia, Classica, NMZ, etc.) ---

"Pedro Memelsdorff ajoute ainsi une nouvelle dimension aux "simples" folies vocales de Ciconia. Chaque louange apparâit alors comme unique, vraie, et lumineuse..." (François Camper, Répertoire).

 inici

Els madrigals de Paolo da Firenze

Trecento Teatral

Els madrigals de Paolo són "miniatures boccachesques": naufragis, escenes de cacera, encontres nocturns, sàtires, laments... en els textos dels quals Paolo cita i comenta l'obra de Dante i Petrarca, la música de Jacopo da Bologna i sobretot de seu major rival contemporani: Francesco Landini. Paolo i Landini compartiren els senhals d'amants imaginàries, dedicatòries i melodies, sentències... fina al punt que ni tan sols els escribes medievals dels principals manuscrits saberen atribuir a ciència certa les seves respectives obres.

"Narcisso" inclou sis dels més virtuosístics madrigals de Paolo, dues de les seves balades i dues istampite instrumentales atribuibles a seu enturage.

El CD – a més a més del Diapason anual – ha obtingut nombrosos guardons a Europa i les Amèriques – i porta ja més de deu tournées internacionals.

 inici

Fuyons d'ici

L'Ars subtilior a Espanya

França-Espanya

Ars subtilior és aquella llegendària art de contrapunt flamboyant del gòtic tardà... la "Kunst der Fuge" medieval, repertori intricat i enigmàtic al qual Mala Punica deu la seva fama.

L'Ars subtilior acabà conquerint les corts espanyoles i aragoneses a finals del segle XIV i la seva petja ibèrica és recollida per l' antologia de Mala Punica "Fuyons d'ici": obres de Jacob de Senleches, J. de Noyon i Hasprois, enmarcades per la solemnitat de la "Missa de Barcelona".

Quatre veus i cinc instruments - entre ells el echequier medieval.

"Fuyons" porta el títol d'una ballade votiva de Senleches, composada en honor a Elionor d'Aragó, morta el 1382. El programa ha estat interpretat al convent de Las Huelgas Reales de Burgos,  al Palazzo Ducale de Sabbioneta (Mantova) el 2001, i al Festival de Saintes el 2003.

 inici

Napoli gothique

Les balades de Filippotto i Antonello da Caserta

 Lírica francesa vs. canto popular

Dues formes de polifonia radicalment diferents es contraposen a Nàpols cap a finals del segle XIV: l'Ars subtilior filofrancesa de la cort, i les cançons de carrer, arcaïtzants i dialectals en llengua napolitana. "Napoli gothique" reuneix i compara ambdós estils, en l'obra dels dos compositors més cèlebres: Filipotto, autor d'una refinada sèrie de ballades en francès de cort, i Antonello, coneixedor de tota la gamma de tècniques de composició de l'època. Són seves les ballate napolitanes del manuscrit Man184 de Lucca, que aquí s'ha completat amb un descobriment de Mala Punica: una "tarantella trecentesca" reconstruïda en base als fragments de Stresa i PadovaA.

 inici

Le grant desir

Les chansons de Matteo da Perugia

 Expressionisme medieval

Matteo da Perugia fou el primer "maestro di cappella" de la catedral de Milà - protegit pel bisbe, després cardenal i finalment antipapa Alexandre V.  La seva obra inclou un vertader (i'únic) "canzoniere" de més de 30 esplèndides polifonies sacres i profanes, llatines, franceses i italianes.

La principal font manuscrita que les conserva és el còdex α M.5.24 de la Biblioteca Estense de Modena, objecte d'estudi per part de Mala Punica des de 1987.

Quatre de les gravacions de Mala Punica inclouen material de còdex ModenaA, i molts dels articles publicats per P. Memelsdorff discuteixen l'exegèsis, codicologia, paleografia i estètica de l'obra de Matteo.

Per tot això l' ultrapremiat programa "Hélas Avril", editat per Warner-Erato el 1999, s'ha convertit en un "clàssic" de Mala Punica... i l'obra de Matteo ha estat duta a nombrosos simposis i festivals: Saintes, Milà, Berna, Bludenz, New York, Paris...

"...Dans ce contexte le virelai Hélas Avril vire au symbole, avec le chant exacerbs par la flûte onirique de Memelsdorff" (Roger Tellart, Diapason)

 inici